La hipocresia de Sant Antoni

Sant Antoni és festa major d’hivern a Vilanova. És el dia dels animals. La gent passeja en carros, porta els animals a beneir, i celebra l’existència dels animals, sobretot dels de companyia i de treball. Em sembla que és un bon dia per parlar d’aquest tema que encara no he abordat, i al voltant del qual he escrit i comentat a la xarxa darrerament.

Diu la viquipèdia que Sant Antoni, monjo cristià del segle I, era un gran amic dels animals i quan en veia un de ferit el guaria. Era un d’aquells monjos que ens cauen bé als ateus, dels que feien el vot de pobresa i tot el que tenia ho donava als pobres. Era un bon home, es veu.

Han passat vint segles i les coses han canviat bastant, ara hi ha més animals de companyia que de feina (deixem de banda els animals que mengem, que per suposat són molts més). Els gossos, que abans eren sobretot animals de treball (per pasturar, per llaurar, per caçar) ara són sobretot animals de companyia. I viuen en ciutats com la nostra. I els gats viuen a les cases però també en colònies controlades. A més, la gent té tot tipus d’animals de companyia: tortugues, peixos, ocells, fures, iguanes, serps, porcs… (sí, també porcs de companyia).

De tots ells, els que probablement generen més problemes de convivència són els gossos.

A Vilanova hi ha, segons l’Institut Català d’Estadística, vora 33.000 habitatges familiars. I actualment hi ha censats vora 3.500 gossos. Això vol dir que (assumint que de mitjana la gent té un gos per llar), una de cada deu llars de Vilanova tenen un gos com a animal de companyia. No és poca cosa.

Si deixem de banda la discussió de si els gossos ens agraden o no (aquí ja avanço que sóc de les primeres), la realitat que tenim és aquesta: un mínim de 3.500 gossos a la ciutat (dic mínim perquè hi ha gossos que no estan censats), i un espai públic limitat amb poques oportunitats de convivència relaxada entre persones i gossos. En general els gossos ens els trobem passejant, es creuen amb altres gossos i de vegades borden, es pixen i caguen al carrer i no tothom recull els excrements del seu gos. També ens trobem amb gossos que ens fan por: hi ha gent que directament té por a tots els gossos, i gent (nens petits, per exemple) que té por a alguns; o nens que directament volen tocar tots els gossos, sense preguntar primer si es deixen tocar. Hi ha, doncs, una interacció constant entre persones i gossos al carrer, de vegades la interacció és agradable i d’altres no tant. Hi ha ensurts, també. I hi ha enrabiades.

Sembla clar, doncs, que davant d’aquesta realitat l’Ajuntament ha d’intercedir perquè aquesta interacció, la de persones i gossos, sigui el més harmoniosa i respectuosa possible, perquè no es produeixin accidents i perquè tots (persones i gossos) puguem tenir una bona qualitat de vida.

Per a això calen dues coses, al meu entendre: d’una banda cal comunicació i assignació de responsabilitats als propietaris de gossos, i sensibilització a la ciutadania en com millorar la convivència amb els animals; i de l’altra cal garantir que els gossos tinguin espais de lleure on puguin relacionar-se amb altres gossos i amb persones d’una manera relaxada, sense l’estrés que suposa per a ells el carrer, els cotxes, els cotxets, els espais tancats i els crits. Sense això és impossible garantir una bona convivència amb els animals, simplement perquè estaran sempre estressats i es generaran situacions conflictives amb més probabilitat.

Com ho fa, l’Ajuntament, això? I quines mancances hi ha, al meu entendre?

En el primer cas (responsabilitats cap als propietaris) tenim una ordenança de tinença d’animals de companyia que diu que, per norma general, els animals han d’anar lligats quan vagin pel carrer, i els propietaris n’han de recollir les deposicions. També obliga a censar els animals, per tal que si un animal es perd o genera un problema se’l pugui identificar. La norma estableix un règim especial per als gossos potencialment perillosos (d’acord amb la normativa estatal en la matèria), els propietaris dels quals, a part d’això, han de tenir una llicència per dur-los, i els han de passejar sempre amb morrió. En els últims plens he parlat vastament del tema dels gossos potencialment perillosos, al meu entendre (i basant-me en les opinions d’experts en conducta animal) la normativa és injusta i contraproduent, no es pot pre-jutjar un gos per la seva raça o aparença, i fer-lo passejar sempre amb morrió. Aquest gos, a la pràctica, no es pot relacionar amb altres gossos, la qual cosa va en detriment de la seva salut mental i per tant fa més probable que generi un conflicte.

Debat a banda, val a dir que m’ha sorprès el nombre de denúncies que posa la policia local als propietaris d’aquests gossos, denúncies que ens acabem trobant al ple perquè deriven en sancions no menyspreables de 750, 1.500 o 2.250 euros. En tots els casos (els que jo he vist) sense haver-se produït cap episodi de perill ni conflicte. Ja em perdonareu, però als meus ulls més que garantir la convivència a mi el que em sembla és una campanya recaptatòria. Dit això, no es fa (que jo sàpiga) cap acció educativa cap als propietaris d’aquests gossos. I ja de pas, cap campanya educativa o divulgativa cap als propietaris de gossos en general (més enllà de les campanyes per censar els animals). Parlo, per exemple, d’accions formatives sobre com educar els gossos per una bona convivència amb les persones.

Hem dit, doncs, que a nivell de responsabilitats dels propietaris l’únic instrument que aplica l’Ajuntament és l’ordenança de tinença d’animals, que al meu entendre s’aplica sobretot amb fins recaptatoris, fent recaure les sancions sobre els propietaris de gossos potencialment perillosos.

Vegem què s’està fent en l’altre aspecte: el de garantir espais de socialització de gossos i persones en un ambient adequat. En aquest cas tenim dos espais tancats, un a baix-a-mar i l’altre a la torre d’enveja. Són bàsicament solars que s’han tancat i s’hi deixen portar gossos sense lligar. Com a usuària del de baix-a-mar puc dir amb coneixement de causa que no és un espai gens ideal per garantir una socialització adequada dels animals. Deixant de banda el fet que no es fa pràcticament cap manteniment dels espais (fa pocs dies l’Eix Diari publicava aquesta notícia), són espais petits i insuficients comptant el nombre de gossos que hi ha a la ciutat. Segons el regidor d’aquest tema, l’Ajuntament està treballant per resoldre-ho, però permeteu-me que sigui escèptica. Més que res perquè sempre que hi ha una demanda, o una crítica, l’Ajuntament diu que hi està treballant. Però després les coses queden en l’aire. I d’aquest tema (bé, en general del tema dels animals de companyia) no n’hem parlat mai a la comissió informativa en els 7 mesos que portem de govern. Tant de bo m’equivoqui, i aquest tema es solucioni. No és qüestió, però, de fer una neteja de cara d’aquests dos espais, sinó de trobar una solució més global.

Tenim un altre gran espai de lleure, que és la platja. Un espai obert, sense tanques, on els gossos (us ho dic també amb coneixement de causa) realment s’esbargeixen i es socialitzen. És un espai que només es pot fer servir fora de la temporada de bany, de maig a setembre els gossos no hi poden accedir. A cap platja. Segurament recordareu que fa dos estius l’Ajuntament va habilitar una caleta per a gossos. Experiència nefasta: era una cala petita, freqüentada per nudistes, i la convivència gossos-persones era desastrosa. A més, com que s’hi podia accedir durant tot el dia, venia gent d’altres pobles i ciutats, amb la qual cosa el desastre era encara més gran.

L’estiu passat no hi va haver cap alternativa: el govern va anar deixant el tema sobre la taula (ja en parlarem, ja ho farem, ho estem mirant -el que us comentava més amunt-) i així va passar l’estiu. Entenc que la gent quan es va a banyar a una cala no es vulgui trobar gossos, però em costa entendre que entre els més de sis quilòmetres de platges que tenim a Vilanova (segons publicita l’Ajuntament) no puguem trobar una opció que satisfaci a banyistes i propietaris de gossos. Per a mi la solució és delimitar una franja de platja (idealment la de Ribes Rojes o la del Far, atès que tenen més amplada de sorra) i limitar l’accés al vespre i a primera hora del matí (per exemple establint un horari d’accés de gossos a partir de les set o vuit del vespre, fins les set o vuit del matí). D’aquesta manera els banyistes es poden banyar tranquils, no es fa un efecte crida (com va passar fa dos estius) i la platja es neteja abans que comenci la jornada de bany. Tothom content. És una opció, segur que n’hi ha d’altres. Però fins ara aquest tema, tot i que hi he anat insistint a la comissió informativa, no l’hem tractat.

Finalment, hi ha una qüestió no menor, que és la de l’abandonament o pèrdua d’animals. Tristament, cada setmana s’abandonen o es perden animals (sobretot gossos) al carrer. Què passa amb aquests gossos? Doncs depèn de si tenen sort o no. Tenen sort si coincideix que el centre d’acollida d’animals (que és a qui l’Ajuntament paga perquè es faci càrrec dels mateixos, que està a Vilafranca) està obert (obre de 10 a 13h durant tot l’any, de dilluns a dissabte, i a l’estiu també de 17 a 19h de dilluns a divendres). En aquest cas se’n cuiden. Sinó, qui se’l troba l’ha de custodiar fins que obri el centre, cosa que com comprendreu la gent no sempre fa (perquè no pot, molt sovint). Aquest és un tema que té fàcil solució, tan fàcil que si no s’ha fet fins ara és per manca de voluntat, no ho comprenc d’una altra manera. Només caldria que la policia local (a qui normalment la gent que es troba un animal acut) disposés d’un lector de xip (per saber si efectivament l’animal és d’algú o no) i d’una o dues gàbies amb aigua i pinso on l’animal pugués quedar-s’hi fins que el centre obri. Tot plegat estem parlant d’una inversió de menys de 500 euros. I de voluntat, és clar. Voluntat per part de la policia local. No només deixaríem de veure els animals abandonats al carrer (amb el perill que això pot suposar, dit sigui de pas), sinó que els propietaris d’un animal podrien respirar tranquils si el seu gos es perd.

En definitiva, i per concloure, tinc la sensació (potser esbiaixada -pot ser- pel fet de ser amant dels animals) que encara estem molt lluny de poder celebrar Sant Antoni sense una dosi elevada d’hipocresia. Celebrar-lo amb el convenciment que Vilanova és una ciutat que respecta els animals, i que mira per la bona convivència entre animals i persones, tant per les qui en tenen com per les qui no.

 

1 thought on “La hipocresia de Sant Antoni

  1. Molt bon article. Pensava que aniria sobre el patiment dels cavalls, etc, en les desfilades però tot el que dius sobre els gossos és cert 100%. Visc a Barcelona però la problemàtica és la mateixa, encara que segurament hi ha més espais d’esbarjo per gossos que a Vilanova (però no sé si suficients per la major quantitat de persones que hi ha).
    Pèrdues, abandonaments, maltractaments… Hi ha tantes coses amb possible fàcil solució però no hi ha voluntat..

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *