Transpa….què?

Us imagineu que entreu a treballar en un despatx i no teniu taula, o ordinador per fer la vostra feina? Doncs en el cas de les regidores, l’eina necessària per fer la nostra tasca és la informació, i durant el temps que porto en aquest càrrec he constatat que no flueix com hauria de fluir, la qual cosa, com intento explicar en aquesta entrada, fa més complicada encara aquesta feina.

Segons el ROF (que és la norma que regula el funcionament dels ajuntaments), tots els membres de la corporació local tenen dret a obtenir “tots els antecedents, dades o informació que estiguin en mans dels serveis de l’Ajuntament i resultin precisos per desenvolupar les seves funcions”, i “la denegació de l’accés a la documentació s’ha de fer a través d’acord motivat” (article 14 del Reial Decret 2568/1986). És a dir, que les regidores tenim dret a accedir a tota la informació relacionada amb la nostra tasca, i si no se’ns vol donar cal que es digui per què.

La teoria i la llei estan molt bé, però a l’hora de la veritat la informació o bé no se’ns dóna per defecte o bé se’ns dóna informació parcial, o insuficient.

L’Ajuntament té un canal formal per lliurar informació a les regidores, la Comissió Informativa. És una comissió temàtica en què es tracten els temes que aniran al ple. Es reuneix un cop al mes (en general) o cada quinze dies (com és el cas de la comissió de territori i medi ambient, en la qual jo hi sóc). Hi va una regidora de cada grup de l’oposició, els regidors de govern de l’àrea en qüestió, i els caps tècnics corresponents. Com el seu nom diu, el govern informa l’oposició, i hi ha un mínim debat de quina és la posició de cada grup. Podem fer preguntes, però la funció d’aquesta comissió, a la pràctica, no és que el govern rendeixi comptes de què fa, sinó només informar (perquè té l’obligació de fer-ho) de certs temes concrets que van al ple, i sondejar quina serà la posició de cada grup al ple. O informar de quins temes s’han tractat a la Junta de Govern. No tots els temes hi van, al Ple. Quan es tracta de diners, per exemple, només s’hi tracten els contractes majors, que superen un cert import, i no les petites despeses.

D’altra banda, la informació la rebem amb poc temps de marge per treballar-hi; recordo, per exemple, que quatre dies abans de la comissió informativa de territori ens van enviar un document de més de 1.000 pàgines sobre les obres que s’han de fer a l’edifici annex a l’ajuntament. Per mirar-lo calia dedicar tot el cap de setmana, a part que cal ser expert per entendre certs documents.

A part de la comissió informativa, no hi ha cap altre mecanisme formal més a través del qual el govern informi l’oposició de què fa. Què fa, per exemple, en el dia a dia de l’ajuntament, en quins temes es treballa, quins són els resultats de la feina, etc.

Per tant, toca preguntar. Constantment i a cegues, sense saber quins són els temes que s’estan treballant. Si vols la informació, demana-la.

No sé com ho veieu, però crec que aquesta dinàmica dificulta, i fins a cert punt impossibilita, la tasca de regidora. Evidentment, podríem anar al ple i decidir, en base a la informació que rebem i la que haguem pogut tractar, el nostre sentit de vot. Als meus ulls, això seria fer només una part de la nostra feina (representar els nostres votants en la presa de decisions), i fer-la de forma irresponsable. Perquè de vegades el govern ens vol “colar” coses, ens posa entre l’espasa i la paret perquè aprovem projectes que hipotequen la ciutat, com si només tinguéssim aquesta opció. Però rascant una mica, parlant amb aquest i amb aquell, investigant, una se n’adona que és millor (per a la ciutat) no caure en la trampa i forçar una alternativa.

Deia que una part de la nostra feina és representar els nostres votants al ple, però n’hi ha una gairebé més important que és fiscalitzar l’acció del govern. Perquè hi ha moltes coses que no passen pel ple, i perquè hi ha coses que quan arriben al ple ja és massa tard per resoldre-les.

I per fer ambdues coses no n’hi ha prou amb assistir a les comissions informatives, cal parlar amb els afectats, recabar informacions d’altres bandes, i contrastar les coses.

Per sort no ens trobem sols en aquesta tasca. Tenim grups de treball i assemblees locals que ens ajuden. Sinó seria impossible. Tot i així, cal prioritzar, cal saber quins temes són més importants (d’acord amb l’impacte que poden tenir sobre la ciutat), i centrar-s’hi. Sí, lamentablement no podem aprofundir en tot.

Com ho fem, per aconseguir la informació, doncs? Hi ha diversos canals: podem demanar-la a la comissió informativa (en l’apartat de precs i preguntes), podem demanar-la directament al regidor o al tècnic, o bé mitjançant una instància.

Tot i aquests canals, tot i la dificultat en saber quina informació hem de demanar, i tot i els requeriments legals existents per lliurar la informació a les regidores, tot i això la informació no sempre se’ns lliura. Ho denunciem constantment, i fins i tot en el passat vam acudir al Síndic de Greuges per queixar-nos que no s’està complint la llei en aquest sentit. Però el govern es nega a reconèixer-ho, evidentment. Qui voldria reconèixer que incompleix la llei, o que posa traves a la oposició? Els fets, però, parlen per si sols. En una nota de premsa recent posàvem alguns exemples d’informacions que hem demanat formalment i no se’ns ha lliurat. Per mostra, la documentació elaborada pel propi ajuntament arran de l’ordenança de clubs cannàbics. Jo mateixa vaig demanar-li directament al regidor una fotocòpia del plànol de treball que havien fet els serveis tècnics, i no me la va voler donar, tot i que el ROM (reglament orgànic municipal) diu que:

“El dret d’accés als antecedents, dades i informacions de manera directa, porta accessòriament el dret a l’obtenció de fotocòpies, o còpies en suport informàtic si s’escau, de documents concrets i individualitzats, sense que es puguin fer peticions de caràcter genèric o indiscriminat.”

Fins aquí la constatació d’un fet, que és la dificultat d’accedir a la informació. M’interessa, però, reflexionar sobre quines són les causes o què se’n deriva, d’això. Les causes, en el nostre cas concret, caldria preguntar-les al govern, en tot cas podem fer elucubracions lògiques, com per exemple que el govern té un cert temor que l’oposició pugui aprofundir massa en l’acció de govern. Però potser tampoc és això. També pot ser que hi hagi un cert apoderament de les institucions per part dels governs, apoderament que xoca profundament amb la nostra visió: les institucions són del poble, i els governs només tenen la missió de representar-lo. Tot el que passa a l’Ajuntament hauria de ser públic, i si bé els càrrecs electes tenim el privilegi de poder accedir a tota la informació, això no hauria de ser un privilegi, sinó que el govern hauria de fer pública la informació (i consultar els ciutadans, ja sigui de pas) d’una forma molt més proactiva. No hauria de caldre que demanéssim segons quines coses.

Darrera també hi ha, potser, una manca de cultura de la transparència en general, també per part dels ciutadans, que no tenim per costum demanar comptes al govern. Digue-li efecte de la dictadura i de la repressió continuada, digue-li cultura política escassa, el cas és que quan demanem la informació (fins i tot si qui ho fa és una regidora) la reacció immediata és: per què ho volen? Doncs pot ser simplement per fer la nostra tasca, o pot ser (en el cas que qui ho demani sigui un ciutadà) simplement per saber. Perquè les institucions són nostres, i tenim el dret de saber què hi passa.

 

1 thought on “Transpa….què?

  1. Tota la raó. Fa poc vaig estar fent una serie d’investigacions relacionades amb la comptabilitat de l’ajuntament i, a mes de que em va costar la vida trobar la informació, la major part només la vaig poder entendre gracies als meus estudis de comptabilitat. I encara així vaig necessitar assessorament, i fins i tot i així, està tot tant abreujat i utilitza tants diminutius i tantes entrades “en clau” que es impossible saber d’on surten i cap a on van la meitat de entrades que hi figuren.

    Per altre banda encara espero, desde fa dos messos ja, una reunió amb l’alcaldessa que ella mateixa va propossar.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *