Deures

Després del ple del juliol no he escrit res fins ara, però desconnectar pròpiament no ho he fet. És el primer estiu que em passa, normalment durant les vacances m’oblido de la feina (avantatges de treballar per compte aliè), però ara resulta que també hi ha això de la política, i es fa difícil no pensar-hi, sobretot quan segueixes pel poble i et vas fixant en coses. És com un xip que t’has implantat i que no pots apagar.

Certament, durant l’agost vam donar-nos tots els activistes de la CUP una pausa, no vam fer assemblees durant tres setmanes, però la política segueix sent-hi i és impossible no pensar-hi. Per posar-hi més sal, estàvem a les portes d’una campanya electoral molt important, cosa que ho feia encara més complicat i ens obligava a mantenir un ull sempre obert.

Però bé, gràcies al trencament de la rutina de les reunions, durant uns dies vaig poder pensar a més llarg termini. I al final de l’estiu havia fet un quadernet de vacances mental on havia anat recollint notes. Notes que al final s’han transformat en una llista de deures per a aquest curs, de coses em proposo que passin d’aquí a l’estiu que ve en el plànol polític local, vist des del meu prisma personal i pel que fa a l’àrea que em pertoca (que és la d’urbanisme, medi ambient i serveis viaris). Potser no és de l’interès de ningú, això, però ho vull deixar per escrit per poder fer-ne balanç d’aquí a un any:

– primer, i el poso primer perquè certament és la competència més important que té un ajuntament, el tema urbanístic: d’acord amb les intencions declarades del govern, durant aquest curs s’ha d’iniciar la revisió del pla general; ja toca, de fet ja es volia (i s’hauria d’haver) iniciat durant la legislatura passada, però va quedar aturat; és un assumpte cabdal, perquè és el document que regeix la política urbanística de la ciutat, on queden definides les zones urbanitzables i no urbanitzables, els equipaments, etc. Doncs bé, en aquest sentit em proposo que la feina comenci amb bon peu i encarem un procés racional en què s’aposti per deixar de créixer en superfície, per aturar els nous desenvolupaments i centrar-se en la millora de la qualitat de les zones que ja estan construïdes. Al meu entendre, el context en què ens trobem, i els errors que hem comès en el passat pel que fa a l’urbanisme, ens han de fer reflexionar a fons i encarar aquest pla amb molta cautela, contenint el creixement de la ciutat i evitant construir nous barris que després esdevenen fantasmes i que hipotequen el que puguem fer en aquella zona més endavant. Primer deure, doncs.

– molt relacionat amb això, tenim sobre la taula el tema de l’Eixample Nord; tenim un Consorci que es va crear en el seu moment (i del qual, per cert, ara sembla que ens volen fer fora) i que fins ara només ens crea despeses, però no ens aporta res, perquè no està clar que es vulgui construir en aquest espai. La CUP s’hi ha mostrat sempre en contra (per això ens volen fer fora del Consorci), i aquest és un dels punts forts del nostre programa, perquè cap altre partit és tan contundent amb aquest tema. Doncs bé, de cara a aquest curs els deures són que aquest consorci deixi de funcionar. Senzillament i clara.

– un altre tema sobre el que segurament escriuré en més detall durant el curs, perquè és un tema cabdal, és el dels serveis municipals; doncs bé, en aquest àmbit em poso com a objectiu avançar cap a la municipalització de com a mínim un servei municipal; la tendència és a privatitzar-ho i externalitzar-ho tot, i nosaltres apostem per la municipalització dels serveis; però com que la tendència és aquesta, i la voluntat del govern sociovergent diria que també va per aquí (a jutjar pels fets), cal demostrar que és millor no privatitzar, al contrari, municipalitzar els serveis que hem externalitzat, com ja vam fer la legislatura passada amb el servei municipal d’aigua que CiU volia privatitzar

– més coses: mobilitat; tenim sobre la taula un Pla de Mobilitat que marca les línies estratègiques a seguir, i que certament dóna prioritat als vianants i als ciclistes, però al nostre entendre encara no suficientment; per això a part de fer al·legacions al Pla durant aquest curs em poso com a deure impulsar i forçar accions concretes per millorar la mobilitat, especialment la mobilitat en bici: més aparcaments, i més segurs, per exemple; o més carrils bici.

– tenim un problema amb la brossa: per molt que el govern vulgui treure pit de la gestió dels residus a la ciutat, la realitat és que ho fem força malament, i que és un dels serveis que ens costa més car; aquest és un tema que no es resol en un any, ni en dos, però sí es poden impulsar accions per millorar el reciclatge i reduir els residus que generem, per tant durant aquest any em proposo forçar com a mínim una acció important en aquest àmbit.

– i finalment (last but not least) em proposo presionar el govern perquè l’estiu que ve tornem a tenir un tros de platja on puguin conviure gossos i banyistes; el que ha passat aquest estiu ha estat lamentable: l’ajuntament ha eliminat la platja per gossos que havia autoritzat l’any passat (no dic que no sigui una decisió encertada, perquè no era la més adequada, al meu entendre), i no ha ofert cap solució (aquí rau el problema), deia que estava estudiant el tema però ha acabat l’estiu i res de res; mentrestant, la gent s’ha organitzat, ha recollit firmes i ha fet propostes, però el tema segueix sense solució; tenint en compte que Vilanova té més de sis quilòmetres de platges, crec que es pot trobar una solució que satisfaci tothom; cal voluntat, això sí.

A algú li semblarà que aquesta llista és poc ambiciosa, al meu entendre ho és força. Evidement, hi ha altres temes, parlo d’aquests perquè són els de la meva àrea i on jo puc incidir. Les altres regidores tenen els seus deures també, deures en matèria d’habitatge, de serveis socials, de pressupostos, de cultura, etc.

Si fóssim al govern (enlloc de ser a l’oposició) hauria substituït els “forçar” o “impulsar” per “dur a terme” o “fer”. Des d’aquesta posició podem (i hem de) proposar coses i intentar que el govern ho tiri endavant, però les nostres possibilitats estan limitades, cal ser realistes. No obstant això, cal insistir, fer-se pesat, estar a sobre perquè les coses que s’aproven es duguin a terme, i sobretot fiscalitzar la feina del govern. Aquesta és la nostra tasca principal.

Per tant, un deure transversal que no he posat a la llista perquè no és de cap tema concret, és el d’estudiar, analitzar i fiscalitzar el que faci el govern durant aquest curs. Em proposo fer-ho a consciència, ara que ja hem agafat el ritme i he descobert com funcionen les coses a grosso modo, toca aprofundir, investigar, fer seguiment i denunciar. Denunciar tot allò que és irregular.

Som-hi doncs. El curs comença i no hi ha temps per badar.

 

1 thought on “Deures

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

code