Grecs i catalans, cosins germans

Dilluns Xarxa Penedès va publicar aquest article que vaig escriure des de Grècia, arran del referèndum de diumenge. Tot i que no està directament relacionat amb la política local, el reprodueixo per la rellevància del tema, i per a tenir-lo en ment quan parli, d’aquí uns dies, de la qüestió del deute de l’ajuntament.

 

Des de la plaça Syntagma

L’atzar ha volgut que passi a Grècia el dia que els grecs voten en referèndum si volen acceptar les condicions imposades per la Troika per pagar el deute.

El dia comença tranquil a l’illa de Tinos, on em trobo en motiu d’un congrés de feina. Tot i la tranquil·litat típica d’un poble de províncies, s’hi respira cert neguit arran del referèndum. Als vespres s’hi veuen cues per treure diners dels caixers. Són cues pacients, res a veure amb les baralles de jubilats que mostra la televisió.

Abans de deixar la illa dino en un petit restaurant familiar. El Ianis, que regenta el local, és un albà afincat a Grècia des de fa dècades. Em comenta que ell no podrà votar, pel fet de no ser grec, i em confessa que si pogués votaria NO. Em diu que el seu fill sí que votarà, i que votarà que NO. Es mostra neguitós perquè les enquestes anuncien un referèndum renyit.

Prenc el vaixell cap a Atenes i pel camí dono voltes al que he anat escoltant aquests dies sobre el tema:

  • Diuen que Grècia no ha demanat cap condonació del deute, sinó una reestructuració (pagar el que es deu a més llarg termini) per poder invertir en economia productiva i facilitar la sortida de la crisi.
  • Diuen que les pensions ja s’han rebaixat un 40% des de l’inici de la crisi i que la proposta de l’Eurogrup faria que es baixin encara més.
  • Diuen que el SÍ suposaria la marxa de Tsipras i de Varoufakis del govern.
  • Diuen que l’Eurogrup interpretaria un NO com un no a la Unió Europea, però que la Unió Europea no pot fer fora un Estat Membre.
  • Diuen que els mitjans de comunicació grecs han fet campanya majoritària pel SÍ.
  • Diuen (alguns premis nobel d’economia) que les receptes que demanen l’FMI i la Troika a Grècia s’han demostrat desastroses per la recuperació econòmica, que el deute grec és impagable i que les condicions que ara imposen són inacceptables.
  • Diuen que quan va començar la crisi, Grècia devia un import equivalent al 110% del PIB, i que avui dia el deute és del 180% (a partir del 90% es considera que no es pot pagar).
  • Diuen que Grècia té, comparativament al seu nivell de renda, impostos molt elevats. Que la solució al problema no és augmentar impostos, sinó lluitar contra l’evasió fiscal.
  • Diuen que dels 250.000 milions d’euros que ha rebut Grècia dels dos rescats, menys d’un 10% s’han incorporat als pressupostos del govern, que la resta ha anat directament a pagar interessos del deute als bancs.
  • Diuen que altres països que han forçat la renegociació del deute mitjançant l’impagament, com Ecuador, se n’han sortit.
  • Diuen que s’està utilitzant Grècia per enviar un missatge a altres països europeus com Espanya (per no deixar espai a l’esquerra radical).

Diuen, diuen, diuen….

Tot apunta a que el poble grec té una gran responsabilitat a l’hora de votar, tant si surt el SÍ com si surt el NO vénen maldades per a Grècia: si surt el SÍ perquè això ofegaria encara més el poble grec, que ja ha patit molt en els últims 5 anys, i aquest patiment no resultaria, segons diuen els experts, en una sortida de la crisi. I si surt el NO, perquè l’Eurogrup (pressionat pels poders financers) no acceptarà el resultat tan fàcilment i probablement collarà el poble grec a través dels bancs (per exemple allargant el corralet fins que no s’assoleixi un acord).

Arribo a la plaça Syntagma. Fa menys d’una hora que han tancat els col·legis electorals i la plaça tot just es comença a omplir. De moment hi ha gairebé més periodistes que manifestants. De fet, entre periodistes i turistes de pas, com jo, que utilitzen el mòbil per enregistrar-ho tot, gairebé omplen la plaça.

Es palpa emoció a l’ambient, i molta expectació pels resultats. Trobo un bar amb wifi i demano una consumició per poder-me connectar. És en aquest bar on, per primer cop, començo a pensar que el NO pot guanyar. A la televisió van donant els resultats per regions, i en tots els casos (en alguns per molta diferència) la victòria és per al NO. La quantitat de gent connectada, però, fa que sigui impossible enviar res per internet. La xarxa està col·lapsada. Després d’una bona estona d’intents fallits d’enviar un parell de fotos per facebook, decideixo tornar a la plaça i copsar els esdeveniments. Ja hi haurà temps per transmetre el viscut.

La plaça es va omplint, i els resultats provisionals es tradueixen en una alegria creixent, en banderes gregues de totes mides, banderoles de partits diversos i càntics i consignes que, gràcies a diversos estrangers residents a Grècia amb qui vaig parlant, em van traduint. Són consignes sobre el poder del poble, i la necessitat de plantar-se davant de la troika.

Una noia del Front d’Unitat Popular (partit de centre que defensa la sortida de la Unió Europea i de l’euro, i la nacionalització de la banca, i que ha fet campanya pel NO), s’adreça en anglès als estrangers congregats a la plaça per transmetre que, tot i que aposten pel NO, estan amb tots els europeus i que volen que tots tinguin els mateixos drets que reclamen per a ells, els grecs.

Al cap d’una estona la plaça s’omple de gom a gom amb l’arribada d’una manifestació de l’esquerra europea, que integra Syriza. Altres manifestacions transcorren per la part exterior de la plaça.

Em poso a parlar amb una parella de Conca que s’ha mudat a Atenes per motiu de feina: són llicenciats en Belles Arts i treballen en un call center. M’expliquen que, tot i que hi ha molta gent congregada a la plaça, l’aglomeració va ser molt més gran divendres. Apunten a que pot ser perquè molta gent que viu a Atenes ha hagut d’anar a votar als seus pobles natals, sovint força allunyats de la capital. Em comenten també que el corralet també els afecta perquè els ingressen el sou en un compte grec i que, com que els caixers s’han quedat sense bitllets de vint euros, ara el màxim que poden treure per dia són 50 euros.

Un grec que tenim al costat ens comenta que el resultat gairebé definitiu del referèndum dóna una victòria força ample al NO, amb un 60% dels vots. Ens comenta també que la participació ha estat força elevada.

A partir de quarts de dotze l’ambient segueix viu a la plaça, però poc a poc la gent va marxant. El moment àlgid ha passat, i demà toca treballar.

De camí cap a l’aeroport penso en el Ianis i faig un somriure tímid. Somriure perquè ha guanyat el que ell volia votar, i perquè crec que és el millor resultat per a Grècia i per a tots els països europeus que vivim endeutats i que no volem deixar que la deutocràcia governi les nostres vides. I tímid perquè aquest resultat, com comentava abans, no posarà punt i final al patiment a curt termini, perquè el poder econòmic seguirà pressionant el poble tot el que pugui, i caldrà serrar les dents i seguir dient que no.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

code