Per què m’he embolicat la vida així

Per què vaig entrar al món de la política, i per què a través de la CUP?

Abans d’això, la meva vida sempre havia estat força allunyada de la política institucional. No així d’altres formes de fer política, de formes diverses d’activisme: havia format part d’una cooperativa de consum responsable, havia participat del funcionament de diverses associacions i havia col·laborat en causes vàries. Però la política institucional em creava força recels, em donava la sensació que tot era molt fals, que no hi havia polítics “nets”, i que al cap i a la fi la política institucional no era la manera més efectiva per canviar la realitat (necessitat que, d’altra banda, sí que veia clarament).

Poc abans del començament de la campanya electoral, concretament el 19 de març, estava treballant i el Raimon, regidor de la CUP i company de feina, estava desesperat perquè havien de trobar amb urgència una persona que substituís la Tània, número 3 de la llista, atès que li va sortir una feina incompatible amb la tasca de regidora. Vam estar parlant de possibles persones vàlides, però per una raó o altra no n’hi havia cap que pugués assumir-ho. Aquí va començar tot, en aquest moment vaig pensar que podria oferir-me per anar a la llista, i li vaig comentar al Rai. Al cap de poques hores, i després de donar-hi una mica de voltes (no massa, la veritat) vaig posar-me a disposició de l’assemblea per substituir la Tània.

Tot i el poc temps que va passar des de la concepció de la idea a la seva plasmació, la decisió de posar-me al servei del poble i d’una causa ja l’havia pres molt de temps enrera. Aquesta era, simplement, una manera de dur-la a terme. Una manera totalment nova per a mi, que implicava un compromís a llarg termini (per a mi, que no acostumo a fer plans més enllà d’un mes vista, comprometre’m en un projecte d’aquesta envergadura és prendre un compromís a molt llarg termini), i que requeria assumir molta responsabilitat.

Diuen que la vida comença fora de la zona de comfort, i per mi això era sortir molt de la meva zona de comfort: iniciar un projecte a llarg termini amb companys que no coneixia (més enllà d’alguns amb qui havia coincidit), exposar-me a ser un personatge públic, haver de negociar i debatre amb gent que té maneres de veure el món molt diferent de la meva, fer parlaments davant de molta gent, exposar-me a les crítiques, renunciar a una part de la meva vida social,…

No obstant això, ara m’alegro d’haver pres aquesta decisió (sort que de vegades no rumio massa les coses). Me n’alegro perquè crec que algú ho ha de fer, perquè no vull deixar que siguin els altres qui prenguin les decisions per mi, i perquè el de la CUP és un projecte molt potent i molt engrescador, ple de gent compromesa, activista i molt sincera, de la qual aprenc constantment. I estic contenta d’aportar-hi el meu granet de sorra.

Al sopar de fi de campanya (la meva primera aparició pública) vaig citar Lucio Urtubia, el manobre anarquista que va conseguir posar entre l’espasa i la paret el Citibank, quan deia “tengo 84 años y aún creo que este puto mundo se puede mejorar; si no creyera, pues estaría viendo las chorradas que dan en televisión o las bobadas que escribe la gente, entiendes? pero yo creo, creo sobre todo en lo que hacemos; el ser es lo que es por lo que hace”. Jo tinc 35 anys, també crec, com el Lucio, que aquest món es pot canviar. I és per això que he acceptat aquest repte.

Espero estar a l’alçada, i espero que a través d’aquestes línies (que escric en part per a mi mateixa), puguem entendre entre tots com és aquesta experiència d’intentar millorar les coses des de la política institucional. Només tenim un món i una vida, i mereixen ser tractats i ser viscuts dignament.

Seran quatre anys durs, passarà de tot, hi haurà molts moments complicats, potser en algun moment em penediré de la decisió que vaig prendre el 19 de març, però tirarem endavant i al final haurà valgut la pena. No en dubto.

 

1 thought on “Per què m’he embolicat la vida així

  1. Felicitats per la decisió!
    A Vilanova tenen molta sort! Ells i elles segur q no se’n penediran d’haver-te escollit. Una abraçada

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

code